Ja fa uns quants anys, després de les olimpíades de Barcelona 92, a casa els meus avis van comprar una tele. Un televisor Mitsubishi. Eren els televisors que havien conviscut amb els atletes en els pisos de la Vila Olímpica. Es veia molt bé, va...
—Marta, t’has fet mal?! —Sí. —Te n’has fet! A veure si així n’aprens… Això em deien de petita. I haig de reconèixer que una mica de rabietasí que em feia. Els pares a poc a poc anaven deixant anar la corda. No és gens fàcil, i des que...
He vist unes roses - d’un vermell pujat, D’un vermell negrós, - d’un vermell morat. Penjaven gronxant-se - del mur d’un jardí: Ningú les pot heure, - no es poden collir.Són les roses lliures - de la servitud: Són les roses franques, - no paguen tribut. Ni de baix s’abasten...
He anat a l'escola, al meu col·le. Molts dies hi vaig a acompanyar o a buscar els meus dos fills petits. Aquest cop hi he anat com a exalumna per explicar la meva experiència com a professional, com a persona, explicant el meu camí de...
Aquí un petit resum de tot el que tenim en marxa per començar la primavera amb molta força i energia. Let's play Music! Ja sabeu que a Mosaiking Comunicació hem creat una col·leció de Play Lists a Spotify? Ens agrada la música i ballar el Twist & Brand...
Sóc una dona, i n'estic ben contenta. Sóc filla, i n'estic ben contenta. Des de 1970 Sóc mare i n'estic ben contenta. Des de 1999 Sóc una dona casada, i n'estic ben contenta. Des de 2003 Sóc treballadora, i n'estic ben contenta. Des de 1994 Sóc empresària, i n'estic ben...
La ràdio. Com m'agrada. Ja m'agradava quan era petita. A casa hi havia un transistor a cada estança. A l'habitació dels pares, al bany, al despatx, a la sala d’estar, a la cuina i passaves d’un lloc a l’altre i no en perdies el fil....
Dona de mitjana edat que pateix claustrofòbia. No va amb tren. Per sortir-se'n (ella i el seu entorn), va a veure al President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per crear un taller a mida. Amb el nom de "taller per ajudar a perdre...
La setmana passada vaig presentar el meu primer llibre Aroma de marca a Reus. A la llibreria Galatea. Com diu el meu cunyat, la Galatea de Reus, en el món dels llibres, és el mateix que Wembley en el món del futbol. Arran de la presentació a...
Soc a la plaça. Fent cua per comprar el dinar de cap d’any. -“A qui toca?”. Em miro el número. Tinc el 19, i ara despatxaran el 18. Mira, la cua porta el mateix ritme que l’any que tot just despatxemi el que ha de començar! Casualitat? Segur!...