Reivindico la comunicació en el sector industrial

– Papa, puc posar els dits dintre l’endoll?

– No, Marta, que et passaria el corrent…

– Mama, puc posar els dits dintre l’endoll?

– No, Marta, que et passaria el corrent…

I així fins a…

– FICA’LS ALLÀ ON VUUUULGUIS!

– Sí, home! Perquè em passi el corrent!

Sembla una broma, però no s’allunya gaire de la meva realitat. A casa, quan era petita, els meus pares havien de vigilar força perquè, curiosa com soc, sempre en podia fer “alguna”… Aleshores no hi havia els protectors d’endolls que ara trobem en ferreteries i en grans magatzems suecs. Calia vigilar amb aquelles pessigolles ocasionades pel pas d’una petita quantitat de corrent elèctric a través del meu cos, perquè eren molt perilloses. El pare m’avisava i em renyava, sí, però també em deia què em podia passar. Jo, espantada, i ell, seriós. No era un joc, allò de l’electricitat.

El meu pare (ACS) era enginyer industrial i va presidir durant més de 30 anys una de les empreses líder d’àmbit mundial en fabricació i distribució de material elèctric. Suposo que per això a casa érem tan sensibles amb el tema. 

Tant la seva manera de ser com la seva trajectòria professional em van servir per aprendre (entre milers de coses) la importància del màrqueting industrial. Vaig entendre i saber que els productes industrials també necessiten la seva estratègia empresarial, el seu propi màrqueting, la seva imatge de marca, la comunicació i la publicitat. De fet, Schneider Electric, llavors Groupe Schneider, als anys noranta ja va ser pionera, de la maneta de l’agència de publicitat FCB Arge liderada per Joaquim Roca, en fer un esdeveniment en xarxa, via satèl·lit, entre setciutats d’Espanya. Una mena d’Skype de fa més de 25 anys! Tots connectats alhora, amb en Jordi Margarit fent de mestre de cerimònia amb els continguts, en Ricardo Fernández Deu presentant (una abraçada per tots tres si en algun moment em llegiu), i el pare parlant de l’estratègia empresarial i dels èxits aconseguits gràciesa tot l’equip. El pare també era de reconèixer la feina ben feta!

Si ho comparem amb el gran consum, el mercat a què estem acostumats, les estratègies i els temps són diferents, però les eines són les mateixes. 

El màrqueting industrial sembla el parent pobre del màrqueting com a disciplina, i sovint no se li dedica la suficient atenció, quan hauria de ser tot el contrari. És diferent la forma d’arribar als clients, però hi ha certs punts en comú i hàbits que tota empresa industrial hauria de considerar, entre els quals, la necessitat de tenir una estratègia de comunicació (què dir i com dir-ho), uns bons conceptes creatius, uns dissenys gràfics també que enamorin i unes accions promocionals, i tot subjecte a uns pressupostos prèviament planificats, amb mitjans tècnics i equips humans qualificats i suficients per assolir uns objectius mesurables i quantificables. 

Aquest és un extracte del capítol 6 del meu primer llibre, Aroma de marca: “Ull, no t’enrampis”, que dedico al meu pare, Ramon Royo Badia.
Ell et deia les coses clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts. Era una gran persona i el millor pare del món! 


Si vols saber com acaba el capítol i conèixer els altres 15 cassos pràctics, pots copiar aquest enllaç al teu navegador, descarregar el primer capítol o comprar el llibre http://bit.ly/1rcapitolgratis

I tu, com treballes el teu màrqueting i la teva comunicació?

Contacta amb mi i en parlem.