Un es pot imaginar un grup de gurus amb l’esquadra i el cartabó dissenyant les grans avingudes del planeta i donant d’alta i de baixa a empreses que embadalits per la globalització proven sort arreu del món. Aquest és el cas del nou fitxatge per Barcelona, Uniqlo. Una marca japonesa de roba que té un nom impronunciable, que es compara amb un Zara o un Mango, i que ha aconseguit fer-se un forat entre l’elit de les botigues del passeig de Gràcia. Per què aterra? No hi ha prou marques de roba? Suposem que aterra perquè hi ha quelcom que la fa diferent. Més enllà de tenir un model definit de negoci (ven roba casual, bé de preu i d’alta qualitat) ha aconseguit generar expectació i ganes d’entrar-hi.
I com? Amb la seva publicitat. Amb la seva comunicació. I no ho negaré, amb un bon pressupost. La roba casual i bé de preu, acostuma a estar associada a la mala qualitat (sovint només dura una temporada), aquí Uniqlo agafa aquest desavantatge i el converteix en el seu tret diferencial. Allò que es simple aquí és gran! Però si algú ens diu que anem a comprar a una botiga perquè ven roba casual i de qualitat, així tal qual, hi aniríem? Probablement no ens ho creurem. Així que dissenya una estratègia de comunicació pensada al mil·límetre que permet aconseguir l’objectiu de donar-se a conèixer i posicionar-se d’una determinada manera. Única. Diferent. Fins i tot la fa “ideal”.
Moltes marques cerquen models únics per a parlar de la seva roba i dels seus dissenys. Uniqlo, en canvi, ha donat un valor afegit a la “cerca” i ha aconseguit que el futur comprador s’emmiralli amb el/la model, que és del carrer, com nosaltres. Gent Real. Com tu i com jo. Per això no ha triat una sola cara, sinó que ha definit el seu amplíssim target (públic objectiu) amb 7 cares que representen una estètica, una edat i una manera de ser. Una manera de dir roba per a tots els gustos i roba per a tots, però subtilment, inspira professionalitat i qualitat. I aspiracionalitat. Si ells la porten, jo també la vull portar..
Carles Puyol, Verónica Blume, Àlex Monner, Greta Fernández, Óscar Tusquets, Amaia Arrazola, Laura Put i Johann Wald són els rostres escollits per la marca per a la seva campanya de llançament. Al web, no només podem veure les peces ideals dels escollits, sinó que ens regalen els seus racons preferits de la seva Barcelona. Tot un pack ideal.
En resum, aquesta ha estat la seva estratègia: un estil cosmopolita dins d’una ciutat cosmopolita, Barcelona. La roba en qüestió és de qualitat i fashion, per tant, trien el lloc que doni prestigi i moda, Passeig de Gràcia. Saben quina és la millor carta de presentació amb un únic missatge: roba de qualitat per a tothom, però dit d’una manera diferencial i única: la simplicitat millorada. I amb una manera diferent d’explicar-ho: amb personatges reals i identificables i professionals de qualitat en els àmbits que representen, situat a Barcelona (Love brand) i generant expectativa (des del gener que ja sona tot això…)
I així van fent xup xup fins el proper dia 20 de setembre que el brou estarà llest per servir. I, molt em temo, que la benvinguda es farà a càrrec dels seus ambaixadors.
Quan algú diu que tot està inventat, probablement té raó, però si s’aconsegueix explicar-ho d’una manera diferent, allò que ja estava inventat, sembla nou i, fins i tot, fa olor d’acabat de fer. Simple de dir, sovint complexe de fer creure…