#microrelats                  Restauració en temps de pandèmia

En Sergi i la Lola tenien un restaurant de barri, amb una oferta de menú estupenda dirigida als treballadors. Feia un parell d’anys que havien obert. Estaven molt contents. Clientela bastant fixe que hi anava a dinar i, alhora a passar una bona estona. Hi havia gent que hi anava sola, de dos en dos, o petits grups. Era un restaurant tranquil. S’hi respirava calma i bon ambient.

Tot anava bé fins que el 13 de març ens van confinar. Un intrús es colava al món, al barri, i al restaurant del Sergi i la Lola. En menys de 48 hores, en Sergi i la Lola van haver de tancar sense haver pogut fer cap mena de previsió de futur… ni de present. 

La Lola em coneixia de vista, d’una presentació del meu llibre Aroma de Marca. Em va enviar un correu, molt angoixada i preocupada, dient-me Marta, si això dura més de dos mesos, haurem de tancar del tot i les conseqüències per nosaltres i per la nostra família poden ser nefastes. 

Tot i que jo també estava nerviosa i preocupada, vaig mirar de calmar-la i donar-li suport amb una proposta, primer a mode de reflexió:

  • Podeu seguir treballant dins del restaurant? Teniu el contacte dels vostres clients? Podeu donar sortida a un bon nombre de menús setmanals?  Naturalment la solució no era 100% per salvar el negoci, però almenys, una part. Amb això amortitzaria el cost del local i el de la seva cuinera. Ells podrien seguir pagant-li i ella seguir cuinant.
  • Si ho fas, cal que ho comuniquis. Cal dissenyar una bona campanya de publicitat diferencial, notòria i memorable.  Amb un concepte creatiu que comuniqui la novetat. Una idea podria ser, que ara el restaurant s’adapta a les noves necessitats i cuina pels de casa. Un titular notori podria ser: Et faig el dinar sense entrar a la teva cuina. Vine a buscar-lo cada dia d’11 a 14 h a la porta del restaurant. 

La Lola va respirar. Li va agradar la (doble) idea. Reconvertiria el restaurant en una casa de menjars i ho comunicaria a la clientela. En temps de COVID, reinventar-se per sobreviu-re. Faria una campanya de publicitat i l’enviaria per Whatsapp als seus clients. 

Ahir parlava amb ella, i havia venut una mitja de 40 menús per dia. Estava contenta! Havia pogut aguantar el negoci!

AMosaiking Comunicació vam quedar molt contentes de la feina feta.  A Mosaiking Comunicació, les històries acaben bé.

Explica’ns el teu projecte i t’ajudarem a relatar la teva història. 

Mosaiking Comunicació, entre tu i la teva història.