Jo soc de mercat

És divendres, fa solet i bona temperatura. Després d’una setmana (setmanes) intensa (intenses) de feina i de no feina, em queda una estona lliure fins al migdia. He quedat per dinar a Barcelona (costum encara dels de Sarrià de dir a Barcelona quan anem més enllà de la Diagonal…). Tinc la feina avançada i decideixo baixar xino-xano per mirar al meu voltant i dedicar temps a assaborir la vida. Res d’extraordinari, però de tan simple, em sembla meravellós i, sobretot, complet i gratificant després d’uns dies tan intensos de tot plegat. Veure com la vida gira al teu voltant quan n’ets l’espectador és curiós; veure que en formes part i que, tot i aturar-te, el món segueix girant, és fantàstic. Sabeu on m’agrada, m’encanta, veure com la vida segueix i tu n’ets ben bé al mig? Al mercat! I sense adonar-me’n, passejant, passejant, tirant avall, vaig a parar al Mercat del Ninot.

Encara amb una mica de temps per gaudir, hi entro sense objectiu, sense haver-ho pensat, sense llista ni cistell. Sense cap obligació perquè ni sé com tinc la nevera (en aquest moment, m’interessa ben poc). M’encanta anar al mercat! Anar al mercat perquè els peus m’hi han portat. Anar al mercat com si fos la primera vegada, com si fos una turista, però sense ser-ho perquè sé què m’hi trobaré: colors, olors, soroll (de l’agradable), somriures i una munió de gent amb moltes ganes de pencar i tirar endavant el seu petit negoci, el seu petit país. Valorar aquesta gran feina i ser conscient de la importància que té aquella parada que coneix el client i sap com li agrada el lluç a filets per fer arrebossat per a la canalla! Encara que ells potser no en saben, valorar i donar importància a la seva petita marca. Tancar els ulls per olorar els bolets i jugar a saber si són trompetes o ceps. Fer-hi “gasto”, fer-ne fotos i publicar-les a l’Instagram etiquetant aquella parada que després et dona les gràcies. Contenta de plaure-la amb una simple foto. Parlar amb uns i amb els altres i que sàpiguen reconèixer que, tot i no ser del barri, sé què és un mercat i què s’hi fa.

Trobar-me per casualitat amb algú i aturar-me a fer el vermut a una barra. N’hi ha moltes, de barres de mercat, i totes bones, però n’hi ha una que, aquest divendres, em crida especialment l’atenció. Olives mig picants (només veient-les ho sé) mida XXL mentre, allà mateix, a la vista, s’hi cou un bacallà al pil-pil.

El mercat també és farcit de marques, potser no tan conegudes com les que pots trobar al supermercat, però marques que emocionen i que encisen. Que creen aquella cosa entre el consumidor i la marca.

Barcelona és moltes coses i aquesta n’és una. Una ciutat de mercats. Vine a la plaça reina, vine al mercat. Amics del Ninot, tot i ser de Sarrià i tenir un mercat també molt bonic, tornaré a visitar-vos. I serà més aviat que tard.