La sensibilizació és estacional?
De la mateixa manera que ja hem après que les joguines tenen una millor època per anunciar-se (doncs la venda és quan és) o que els gimnasos s’omplen a partir del setembre o de gener (amb els bons propòsits del curs o del nou any), l’estiu representa el moment ideal per a vendre segons quins productes, i vet aquí, també, per segons quines campanyes de conscienciació. Probablement, el moment i la nostra percepció més relaxada del moment coincideixen, oportunament, perquè els missatges penetrin en el nostre inconscient.
Val a dir, que pels publicistes, poder fer una campanya de sensibilització és un caramelet. Una delícia que permet experimentar amb el subconscient, entendre la conducta humana i percebre l’interès de les imatges amb una finalitat més noble que la de vendre més. Per això quan arriba aquesta època podem veure com l’Administració sovint destina recursos perquè les persones no tinguin accidents o no siguin imprudents amb el medi ambient o siguin responsables amb els seus animals de companyia.
N’hi ha que se’ns queden gravades amb foc en el nostre cervell i, molt em temo, que serà per sempre, com la “d’ell mai no ho faria” contra l’abandonament dels animals de companyia, o d’altres que cantarem o xiularem com la de “cap foc al bosc” i d’altres que apel·lant a les dades queden un pèl deslluïdes com la de “quan un 2% és molt” contra els accidents de tràfic provocats per l’accés d’alcohol. Si ens hi fixem bé, les campanyes de conscienciació també són un bon orientador per a percebre noves conductes o nous problemes que l’Administració ha d’atacar…
Aquest és el cas d’Abertis que ha iniciat una campanya per a conscienciar a les persones de la necessitat que, en cas d’accident o averia en autopista, se situïn darrera de la barrera. Una campanya que sembla innecessària i fins i tot pot semblar absurda, però que si es fa, deu ser perquè hi ha aquest perill i surt en les estadístiques com a causa d’accident.
En la majoria dels casos, apel·lar a la consciència, vol dir fer remoure una manera de pensar. Vol dir situar-se davant la persona i preguntar-li perquè ho fa i si ha pensat bé les conseqüències de les seves decisions. Perquè, probablement, la seva bona decisió individual pot esdevenir una mala decisió per algú altra. Això que sembla tan fàcil representa tot un repte que, moltes vegades jutgem injustament des del sofà de casa esperant que corri l’aire per anar a dormir.
Quan l’objectiu de la campanya de publicitat és la de fer que no hi hagi tantes víctimes a les carreteres, el publicista sap que més enllà del missatge, la pel·lícula o la fotografia hi ha d’haver un missatge que actuï eficaçment en la diana amb un dard d’or, perquè la responsabilitat va lligada, en la majoria dels casos a la vida humana. I això no es paga amb diners.
Tot i així, faig una proposta. Per quan una campanya de conscienciació en positiu? Ja m’enteneu…