Et beus el vi pels ulls?

Avui parlaré de vins i dels seu dissenys, inspirant-me en el nou programa “Glops” de TV3.
En Faixedes i Xuriguera, coneguts pel públic català pel seu vessant còmic, condueixen el programa. Potser perquè es dediquen al món de la restauració, al capdavant del Mams.
Els primers programes han parlat de la importància de la imatge i del disseny del packaging dels vins. De la famosa etiqueta. Quantes vegades hem begut pels ulls? L’etiqueta és la primera informació que rebem quan tenim un vi al davant. Influeix, i molt, el seu disseny en la percepció del que podem trobar dins l’ampolla.
Les etiquetes dels vins poden ser de mil maneres: clàssiques, amb composicions tipogràfiques, amb gravats, segells, imatges de paisatges però també poden ser simples, austeres, cridaneres, trencadores o minimalistes. Avui entrar en una botiga de vins és com endinsar-se en un petit museu del disseny. Feu la prova. Si el venedor us pregunta què busqueu, digueu-li que “etiquetes”. Segur que en sap un tou!
Sabeu per quina raó vau comprar aquella ampolla de vi de la qual no en sabíeu res. Pel color del vi o pel disseny de l’etiqueta? És casual aquesta sobtada creativitat? A Mosaiking Comunicació hi hem donat un parell de tombs…
Es calcula que a Espanya hi ha entorn d’uns 6.000 cellers i Catalunya és la comunitat amb major nombre de cellers exportadors de l’Estat espanyol (1.295) i més de 5.000 vins al mercat. Per tant, hi ha una forta competència entre els cellers que obliga els productors a la diferenciació. Per tant, cal diferenciar-se i comunicar-ho!
La cultura del vi no només és una troballa del màrqueting que, a banda de convidar a la recerca de nous matisos amb canvi de marques inclosos, permet prendre més riscos a l’hora de crear un disseny. Tot el conjunt eleva aquest producte a un nivell intel·lectual que potser de vegades no juga a favor seu i n’aparta a possibles consumidors. Dos bons exemples d’això són el  Xitxarel·lo i el Celler Succés, que dediquen bona part dels seus esforços a comunicar amb la seva imatge.
Les petites produccions de vi impliquen tiratges d’impremta curts i, per tant, inversions no gaire abundants. Fet que afavoreix la presa de decisions arriscades quant a disseny, en contrast amb els productes de gran consum.
Exemples arriscats ho són les etiquetes del celler Succés i l’etiqueta del vi El Mentider n’és un exemple. El valor cultural que ha adquirit el vi, ha acabat per transferir a l’etiqueta i a l’ampolla un estatus d’objecte de culte, però també esdevé una manera d’apropar-se a un públic que fins a certa edat no accedia al món del vi, com fan a El Xitxarel·lo.
Els publicistes, de la mà dels dissenyadors, podem, sempre amb la vista posada al mercat, treure el millor de la nostra creativitat. Només cal veure’n l’exemple en aquests dos petits cellers.
La imatge ha de respondre a diverses necessitats però. L’etiqueta ha de tenir ànima, ha de donar confiança amb el preu. I per això, hi ha uns codis com indica el dissenyador d’etiquetes de vins, en Xavier Bas. En l’apartat del color, el blanc en una etiqueta denota puresa i si la textura del paper és agradable, també ens està dient que la textura del vi ho serà. El dissenyador anomena efecte “garsa” de l’etiqueta: si hi ha alguna cosa que brilli això també cridarà l’atenció del comprador. Tot i que, com apunta, també hi ha vins de 5 € amb daurats a la seva etiqueta. Aquí hi ha el fet diferenciador, el fet de saber comunicar.
Comprem i decidim pels ulls, perquè la major part de nosaltres no entén de vi. En Quim Vila, de Vila Viniteca, diu que un 99%.
“Si volem fer arribar el vi a la gent, hem de fer etiquetes que arribin a la gent. Fer que els vingui de gust tastar aquell vi”, diu en Xavier Bas.
I tu, com comuniques la teva etiqueta? I la teva marca?