Campanya sobre campanya

Ha començat la campanya electoral, tot i que a les xarxes fa molts dies que ja va… Anys diria… Com deia una piulada l’altre dia Campaña sobre campaña, y sobre campaña una. Sí, sembla la cançó de l’enfadós. Els meus fills petits, els mateixos que em pregunten que perquè ens preocupem si el Barça sempre guanya, es pensen que això de tenir eleccions cada any és el més normal del món.
Ja que hi som, parlem-ne. En què es diferencia una campanya electoral d’una campanya publicitària?
Us sembla si tornem a recordar la diferència entre propaganda i publicitat? I ja que hi som, en què es diferencien de la comunicació?
El terme publicitat s’hauria de fer servir quan el servei que s’ofereix té com a objectiu final vendre; sota la clara missió d’obtenir una finalitat econòmica.
En canvi, el terme propaganda fa al·lusió a la idea de transmetre idees, doctrines, opinions o creences. Els partits polítics plantegen estratègies persuasives en els seus discursos propagandístics amb el fi d’aconseguir el vot dels ciutadans.
La comunicació (com a disciplina, no com acció com a tal) el que fa és difondre el missatge que vol transmetre la marca. Amb l’objectiu més de crear notorietat, no tant en el fet d’obtenir vendes directes. I en la mesura que el missatge de la marca sigui potent, diferencial i únic, fa que els mitjans de comunicació s’hi interessin i en facin difusió.

Sobre les campanyes electorals del #26J, quatre apunts:

• Les darreres eleccions van costar a l’Estat, és a dir, al ciutadà, 160 milions d’Euros!!!! I els partits polítics van invertir 35 Mio d’euros en la seva propaganda. D’aquesta forma, l’austera campanya política serà al voltant de 20,4 milions d’€, 15 Milions menys que fa mig any. Però si sumem el que es gastarà el Ministeri de l’Interior en qüestions logístiques, ens trobem en un total de 150 Mil d’Euros…

• Els partits polítics es gasten el pressupost de forma diferent. Ja no inverteixen tant al carrer: menys tanques, banderoles o autobusos. Apliquen més el màrqueting digital, la web i les xarxes socials, on hi ha bona part de l’electorat. Tot i que el mailing o bustiada no l’han volgut eliminar, tots els partits polítics han estat d’acord en reduir de 0,18 € a 0,15 €.

• Segueixen existint els famosos actes de campanya, on l’audiència és la del mateix partit. Amb tots aquests diners que costa (cansament, esgotament inclòs dels candidats) no es podrien fer accions socials per la societat? Tallers per aturats, berenars socials, actes esportius… Sota el paraigua del partit polític, però en ares de construir una societat millor. Penso que aportaria un valor afegit més profitós que anar a escoltar el de sempre.

Front aquesta vella fórmula de fer campanya electoral, em pregunto, I si canviés el tarannà de les campanyes electorals? Per què els partits han d’estar enfrontats? Per què no poden tenir punts en comú? Per què si un partit diu blanc sobre una cosa, el contrincant, de forma immediata ha de dir negre? Per què un partit no pot fer campanya seva, amb les seves propostes, sense faltar als altres?
Fa temps que ho vaig dient… Menys campanya electoral i més campanya de comunicació. Per què els partits polítics i els seus candidats no comencen a pensar en formats i estratègies de marca? Què puc fer jo pel meu poble? En què sóc diferent? I a poder ser, en què sóc millor? Independentment del que diguin o facin els altres.
Veig lemes de campanya que podrien ser del tot intercanviables, per tant, no són ni propis, ni únics, ni diferencials. En termes de marca la majoria estarien suspesos…