Llibre Aroma de marca

Aroma de marca

 

Març de 1993. Antena 3. “Queremos saber”. Programa de debat. Mercedes Milà modera.
Intervenen un periodista, el rector de la Universidad Autónoma de Madrid i l’escriptor Francisco Umbral, qui recrimina a la presentadora que no es parli del seu llibre, que és el motiu pel qual havia anat al programa.

“Es que se acaba el tiempo, entra la publicidad, entran unos vídeos absurdos que todos hemos visto ya, y no se habla de mi libro, ¿pero entonces a qué he venido yo aquí? Yo cuando voy a una televisión es porque me pagan, yo no vengo a las televisiones gratuitamente como un paria, si vengo es porque se va a hablar de un libro mío”, va dir Paco Umbral molt i molt enfadat.

Algú sap quin era, el llibre? Només en recordem l’anècdota. A mi no em passarà el mateix, de ben segur que no aniré a cap debat de cap prime time. Així que… jo, avui i aquí, a El Jardí, parlaré del meu llibre.

A la vida hi ha aromes que t’arriben. De perruqueria, de tren, de terra, de fogons, d’espècies, de net, de cafè acabat de fer, de canalla, d’impremta, de victòria…
D’aquí a poques setmanes arribarà l’aroma definitiva. Una aroma de color magenta i de tots els colors imaginats. Aroma de marca (www.aromademarca.cat), el meu primer llibre, editat i publicat per Cossetània Edicions.

Si voleu tenir en paper (o en e-book), en unes 150 pàgines, tota una sèrie d’aromes, a partir del 7 de novembre les podreu trobar a les llibreries i al web del llibre i a la de l’editorial (www.cossetania.com ).

Em limito a dir-vos que són 15 històries (amb una per fer deures i tot) on descobrireu l’aroma que us donarà les claus per crear la vostra marca.
Aroma de marca és un llibre cuinat a casa, sense robots, fet a mà i amb els ingredients de proximitat que podem trobar als mercats dels nostres barris, amb exemples i històries que tenim a tocar.
Les històries són només una guia amb pistes que us podran interessar. No es tracta de normes que cal seguir com si les hagués elaborat en un laboratori científic.

Us en faig un tastet amb aquest paràgraf d’una de les històries:

No hi entenc gaire, de vi (què vol dir “entendre de vi”?), però sé si un vi m’agradarà o no. Com en moltes coses, no hi ha veritats definitives i tot s’empara dins la sensació que et suggereix tot allò que envolta aquella ampolla o aquella copa. Totes les persones som diferents i si a mi un vi em rasca, potser a qui m’acompanya no. Només tenim un nas i una boca, a diferència dels ulls i de les orelles, que en tenim dos de cada. Sí, ja sé que no us estic descobrint res… Deu ser que amb un, de nas, en tenim prou per trobar el plaer de l’aroma del vi, i altres plaers en altres aromes, però alhora sort que només en un per identificar les males olors o, en català, pudors…

Espero que en tingueu ganes de més. Ja sabeu, a partir del dia 7 a les llibreries del nostre petit país. El llibre, de moment, només estarà editat en català.

Ah! El llibre de Francisco Umbral era 1940, Madrid.