El nom

El nom

  • Ep, Joan! Què tal, com va?
  • Què…, et va bé quedar per dinar dimecres?
  • Sí! On sempre?
  • Perfecte! Fins dimecres a les dues!
Em fa il·lusió, sempre és agradable, un dinar amb en Joan. Des de fa uns anys, amb ell dono el tret de sortida a la primavera.
En Joan és economista. Ha treballat en departaments comercials d’empreses de renom i des de fa un temps té la seva pròpia empresa, una consultoria especialitzada en comerç internacional. Ajuda les empreses a obrir-se a l’exterior. Forma part, com jo, de la gran llista d’emprenedors del país.
Durant l’aperitiu, i mentre esperàvem el primer plat amb una copa d’un bon vi de Montsant, ens vam posar al dia de com havia anat l’any (els nostres anys van d’abril a abril) a escala personal i familiar. I, quan el cambrer ens va servir el primer plat, no vam poder resistir la temptació, inevitable, per altra banda, de parlar dels nostres projectes laborals, dels actuals i dels futurs.
En Joan és una persona entusiasta que posa tots els sentits en tot allò que fa. Es delia per explicar-me el seu projecte i, és clar, que li’n donés la meva opinió. Estava a punt de llançar al mercat una aplicació dirigida a directors comercials de grans empreses. Una mena de CRM (eina de gestió de clients) des del núvol. Una nova eina que havia creat conjuntament amb el seu germà. Un projecte nou.
Un nou servei amb uns beneficis (com sempre us dic, és ideal parlar en clau de benefici: què puc fer de bé al meu usuari o no em diguis que ets graciós, sinó fes-me riure).
De tota la història, ens quedarem amb la primera part. Amb la del nom. Més endavant us explicaré més coses. Com la web i la campanya de difusió.
Un nom. Sembla fàcil però no ho és tant.
El nom… Quan dic (o escric) aquests dos mots, un nom, em ve al cap en Carles Cuní, qui va presentar “La Nit dels Ignorants” a Catalunya Ràdio durant 9 anys. Un programa de matinada on els protagonistes eren els oients. Els donava pas amb aquell mític “El nom?” i els deixava parlar. “La nit dels ignorants” era el Google del passat i la companyia de molts catalans més enllà de la mitjanit. Avui segueix en antena (actualitzat en el temps i en el nom), és “La nit dels ignorants 2.0” dirigit per en Xavier Solà, que presenta el programa i dona pas als oients per obra de la màgia de la ràdio i la seducció de la nit.
Tornem al nom. Al naming,com en diem els publicitaris. El naming, el secret del branding… El terme naming significa literalment anomenaren anglès. I es refereix a les tècniques per a la creació del nom d’una marca. Naming és anomenar, posar nom a una marca. El naming és part de la creació de la identitat corporativa o de marca. És el primer pas perquè l’empresa i els productes es diferenciïn de la resta. Sovint, quan el nom es llança al mercat, ja no té gaires possibilitats de canvi. Alhora que, quan funciona, millor no tocar-lo… Oi que funciona, El Corte Inglés, malgrat el que vulgui dir i el motiu pel qual es va decidir anomenar així els grans magatzems? Mots que ressonen i que a la llarga esdevenen marca i negoci.
Tenir un bon nom, a voltes, pot ser la diferència entre tenir èxit o no tenir-ne.
Com ha de ser un bon nom?
  • Digues-lo ben alt molts cops. Evita les cacofonies o la dificultat de pronunciació. Si triomfes, la teva marca pot ser mencionada als mitjans de comunicació, entre les persones i ha de sonar bé.
  • Quan el diguis, que de seguida s’intueixi de què va el negoci. I, si pot ser, què n’obtindràs tu quan el consumeixis.
  • No genèric. Diferencia’t ja en el nom. No vulguis arribar a tothom. Intenta comunicar quelcom relacionat amb el teu negociat i que arribi al teu client potencial.
  • Vigila amb l’efecte 2.0… No saltis lletres ni facis faltes d’ortografia. El teu nom ha de durar temps i ha de ser memorable en tots els entorns, no només en el 2.0.
  • Evita les inicials. Tot i que hi ha grans marques que han triomfat amb les seves sigles, la veritat és que són poc atractives i difícils de recordar.
Hi ha eines que t’ajuden a trobar si el teu nom ja existeix. Pensa en la teva presència a les xarxes socials i en què el nom haurà de ser el mateix.
En el meu cas, els mots Mosaiking Comunicació m’han ajudat molt a explicar què faig. Comunicació, sí, però en tot el procés. Posar en solfa totes les peces per dur a terme una campanya. Fem el mosaic de tot.
El nom és el cor de la marca, és la mateixa imatge i reputació. Només per això no pots fer-ho malament, perquè serà el missatge més vist, llegit i escrit.
I tu, com te dius 😉 ?