Compol

Comunicació Política

Ahir vaig tenir el plaer de participar a la xerrada sobre la comunicació política en la presidència de Donald Trump , “Sobreviure a la compol de Trump”, organitzada per l’Associació de Comunicació Política de Catalunya (COMPOLCAT) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS).

Vaig formar taula amb Carles Agustí, politòleg i president de COMPOLCAT, i amb Miquel Pellicer, periodista i autor del llibre La comunicación en la era de Trump, moderats per Rosa Mena, la responsable d’actes de COMPOLCAT.

La Rosa va fer de directora d’orquestra i nosaltres vam fer de músics. Crec que la melodia va sonar prou bé.

Vam estar debatent sobre la comunicació política (i no tan política) de Donald Trump durant el seu primer any de mandat. Recordeu que al gener ja va fer un any que presideix el país més poderós del món.

Vam parlar del fenomen Trump, de com comunica, de com fa (i no fa) política.

També de si va guanyar Trump o va perdre Clinton.

De com extrapolar la comunicació americana a Europa i al nostre petit país.

I de si els polítics haurien de ser més estratègics i no tan o només imatge/personatges mediàtics per apropar-se a les marques. Oferint valors, parlant en clau de benefici i buscant el seu avantatge diferencial versus la seva competència. Els polítics, com les marques, tenen competència. I cal diferenciar-se!

I al final, la gran pregunta. És realment Trump un fenomen tan innovador, o hi ha referents, com Berlusconi o, a Espanya, Gil y Gil: gent amb diners, coneguda abans per altres facetes, amb un llenguatge barruer i que un bon dia decideix dedicar-se a la política i per sorpresa de tothom connecta emocionalment amb els votants?

Està clar que Trump és un perfil atípic de polític. Un polític sense ser polític. Un empresari multimilionari. A banda de ser un personatge mediàtic, un showman, molt proper al luxe… jo fins i tot m’atreviria a dir que és un exhibicionista.

Per tant, és un polític molt diferent dels polítics que coneixem aquí.

Tot i les seves excentricitats, cal reconèixer-li els seus mèrits. És un home intel·ligent. Molt intel·ligent i brillant. I què ho té tot estudiat. A ell li funciona ensenyar-se tal com és. I des que és president dels EUA que encara li ha pujat més l’ego. I, per tant, encara es mostra més tal com és. Encara que una bona majoria dels americans (i no americans) el detestin. L’important, com en qualsevol marca, és que parlin de tu. No tant si bé o malament, sinó que en parlin…

Cal reconèixer que des del punt de vista de la comunicació és un home brillant. Per a mi, ho té tot estudiat. Tant la forma de comunicar com el tipus de missatges que emet. És un heavy user de les xarxes socials (sobretot de Twitter). S’hagués imaginat el Sr. Twitter que el president dels EUA seria un dels usuaris més grans d’aquesta xarxa?

Tot i que les comparacions són odioses, estaria bé extrapolar i imitar allò que Trump ha fet bé. Crear-se una imatge i seguir-la al peu de la lletra en tot el que fa. I treure’n profit de les noves eines de comunicació que ens ha posat en safata el Segle XXI. Té una claríssima estratègia de comunicació. Funciona, creieu-me!

Aquí a Catalunya tenim exemples de partits polítics que comuniquen molt bé o que són molt innovadors en la seva comunicació, i d’altres que s’han quedat atrapats al segle XX. No entraré en noms. Però tots sabreu de qui parlo quan penso en aquells polítics encotillats que no es belluguen del faristol o aquells polítics que s’acosten al poble per escoltar i mirar d’aportar solucions. I que, a més, ho comuniquen. I la comunicació la fan molt bé.

Comparteixo algunes curiositats que van sortir ahir a la ponència, dignes d’estudi. Sabies què…

  • Trump té dos perfils, un de personal (@realdonaldtrump, ell tal com raja) i un d’oficial (@potus)? En el seu, només segueix 45 persones, perquè no li agrada llegir. Per tant, és dels que només s’escolta…
  • A la web de Trump hi ha un apartat per comprar tot el seu marxandatge amb el seu lema Make America Great Again?
  • Durant un any ha tingut ja tres directors de comunicació?
  • La majoria dels tuïts se’ls escriu ell directament, i la majoria també els escriu ell tal com li surten?
  • Trump és el que va ajudar a popularitzar el terme fake news (notícies falses) per referir-se a aquelles notícies que ell considera falses? Per descomptat, fent servir Twitter per donar-les a conèixer i convertint-se alhora en un gran amant i creador de fake news. Segons ell, així la gent parla del país i es poden aportar solucions…

Ja ho sabeu, diferenciar-se i comunicar. I, en política, també!